dimecres, 30 de desembre de 2009

LA GRAN PATACADA

En aquesta entrada vull explicar un dels fets més vergonyosos de la meva vida, la gran patacada.

El 1999, jo, en Marc Escolar, tenia 11 anys i cursava 5è de primària. En el meu col·legi per finalitzar les classes es celebra la Festa de la Primavera on hi ha un munt d’activitats entre elles obres de teatre i cors musicals.

Durant aquestes dues activitats que feien tots els cursos tenint com a públic tot el col·legi i els pares dels alumnes jo vaig patir la gran patacada, durant el transcurs de l’actuació de pallassos de 5è.

La meva posta en escena consistia a entrar a l’escenari fent malabars i un cop estigués davant de tot, a tocar del públic, fer mitja volta i moure el culet mentre feia els malabars. Ja podeu imaginar quin va ser el resultat.

Al fer mitja volta, una de les pilotes em va caure just sota el peu, fent-me relliscar i caure d’esquenes de dalt a baix de l’escenari. Tothom va riure, ja que era una actuació de pallassos i la caiguda va ser molt còmica, però jo no ho veia així, m’havia fet mal i un tall bastant lleig a l’espatlla.

Al aixecar-me no se si va ser per l’impacta de veure a tot el públic amb una rialla a la cara o el simple fet d’acollonir-me davant de tant espectador però vaig girar en rodó i vaig moure el culet, provocant un nou esclat de rialles entra la multitud.

Encara ara no se com vaig tenir el valor de fer-ho, però una cosa és clara aquest dia mai l’oblidaré per molt temps que hi passi.

dimarts, 29 de desembre de 2009

INTERVENCIÓ DE SÍNTESI

Durant el primer quadrimestre del Grau d’Educació Primària em estat cursant l’assignatura de Gestió de la Informació i TIC. Des d’aquesta se’ns va demanar des del primer dia de classe que creéssim un blog de treball personal on s’afegirien el seguiment dels seminaris, de COED i dels treballs i pràctiques de la pròpia assignatura de GITIC.

Durant tota la meva vida d’estudiant mai havia fet classe amb ordinadors, era l’última promoció en no utilitzar els ordinadors, això ha portat que el meu aprenentatge respecte al món virtual hagi sigut autodidàctic. Al començar aquesta assignatura em vaig sorprendre dels detalls que em passaven per alt fent que entengués certs programes que només s’havia utilitzar de forma casolana, sense saber quin sentit tenien les seves aplicacions i formats. Des de que l’assignatura de GITC ha anat transcorrent durant el quadrimestre he notat una millora en el meu ús informàtic descobrint nous programes que han sigut molt útils per poder fer tasques de la meva vida personal o de la universitat, com per exemple el fotoshop que vàrem realitzar per les felicitacions de Nadal pels companys de classe.

Una eina molt important del mòdul de l’assignatura ha sigut el blog de treball personal que proporciona una constància setmanal de feina, ja que al estar penjat a la xarxa el mestre rep les dades necessàries per saber les entregues de la feina i l’esforç realitzat per l’alumne.

El blog ha estat genial, ja que jo sóc un noi enamorat de la informàtica i pel simple fet de poder fer la feina a través d’un ordinador per després penjar-la a Internet m’apassiona i em motiva per fer la feina que se’m mana. A més, el blog, té aplicacions conegudes com gadgets per poder aplicar accessos a altres blog’s, incertar un joc, penjar una fotografia, posar música, etc., d’aquesta manera és més divertit treballar perquè l’entorn del blog te’l fas teu per poder estar més còmode davant de l’ordinador al fer la feina.

Un gadget que a mi m’ha estat molt útil és la barra de Google, ja que des del propi blog, quan estàs fent feina, pots aprofitar per buscar qualsevol informació de forma ràpida i útil.

Dues de les intervencions fetes al blog que més m’han agradat són la pràctica 4, creació d’una animació i la practica 7, creació d’un vídeo.

La pràctica 4, la creació d’una animació, va ser molt interessant ja que el Power Point és el meu programa preferit de l’Office perquè et permet fer qualsevol animació sempre i quan tinguis imaginació i ganes de perdre una bona estona.

Aquesta activitat em va descobrir l’ utilització del Power Point 2007, ja que jo encara no havia tingut l’oportunitat de fer-lo servir perquè el meu ordinador està equipat amb l’Office 2003. Des d’aquell dia només utilitzo els Office 2007 per la seva gran varietat de complements i possibilitats d’edició.

Un altre descobriment arran de la pràctica va ser el Slideboom i Slideshare, dos softwers d’Internet que transformen el format del Power Point convertint-lo en un codi per pujar a les webs. A partir d’aquí vaig al·lucinar, ja no feia falta transformar els Power Point en vídeo i penjar-lo al Youtube, tal i com faig amb les animacions, sinó que podia passar-ho a una transició manual de les diapositives.

Podeu accedir a la pràctica 4 des d’aquí.

La pràctica 7, creació d’un vídeo, va ser molt divertida i dinàmica. És una pràctica en grup on primer havíem de crear un guió especificant el diàleg, l’expressió no verbal, els enquadraments i plànols, la música, etc., i després s’havia de posar en pràctica realitzant el vídeo.

Un cop realitzat el vídeo vam haver de muntar-lo amb el programa Movie Maker, un programa d’utilització molt simple i amb una gran varietat de possibilitats d’edició.

Aquesta pràctica la vull recalcar per tres motius:

1. La diversió i motivació que comporta fer el vídeo.

2. El descobriment del programa Movie Maker desconegut per mi durant tant de temps. És una eina que s’ha de tenir sempre a l’escriptori de l’ordinador.

3. La cohesió de grup que va aportar aquesta activitat és molt gratificant.

Per veure l’entrada de la pràctica 7 i el vídeo fes clic aquí.

dilluns, 28 de desembre de 2009

VIQUIPÈDIA

Les pàgines webs amb l’Internet 1.0 només l’administrador del servidor podia alterar el format i el contingut de les webs però amb l’entrada del Internet 2.0 les coses han canviat, no només l’usuari pot fer tasques administratives sinó que tots els usuaris estan connectats entre si i poden pujar informació on vulguin.

Les wikis aprofitant l’Internet 2.0, són pàgines lliures on tot usuari pot pujar, editar i ampliar els continguts d’aquestes webs. Un exemple de wiki és l’enciclopèdia lliure la Viquipèdia, que amb el grup de treball del petit grup de l’assignatura GITIC vàrem estudiar mitjançant un treball.

Aquest treball el vam estructurar en diferents punts, però els que més destacaré és la seva fiabilitat a través del treball de camp realitzat per nosaltres.

Al iniciar el treball de la Viquipèdia ens vàrem adonar que molts usuaris de la xarxa criticaven la seva fiabilitat. Els seus arguments es basaven en què una enciclopèdia no pot estar realitzada per inexperts, gent que no està especialitzada sobre la matèria que esta tractant a través de la Viquipèdia.

També ressaltaven que aquest problema afecta els estudiants, ja que es basen en aquestes informacions plenes de fal·làcies donant-les per certes sense saber qui hi ha darrera d’aquesta informació. Aquesta poca fiabilitat que els usuaris de la xarxa remarquen pot portar a falsos coneixements, distorsionats.

El nostre grup, davant d’aquestes hipòtesis de la fiabilitat de la Viquipèdia, vam iniciar el treball de camp que consistia en dues entrades a l’enciclopèdia lliure, una falsa i una altra certa.

La primera entrada, la falsa, tractava sobre el handbol platja. Els administradors de la Viquipèdia van trigar quatre hores en esborrar la nostra notícia posant en dubte totes les acusacions dels usuaris d’Internet, però una cosa és ben certa, durant aquestes quatre hores tot internauta que hagi cercat la nostra informació s’haurà empapat de coneixements falsos. Tenint en compte aquest aspecte, els usuaris que posen en dubte la fiabilitat tenen un bon argument si es basen en el temps de resposta dels administradors o controladors de la Viquipèdia.

La segona entrada, la certa, tracta sobre l’educació no formal. Al realitzar l’entrada la vam fer de forma desordenada i molt poc estructurada, per això, en unes tres hores, els administradors o controladors de la Viquipèdia van organitzar-nos la nostra entrada mantenint el cos de la nostra argumentació i definint-la en diferents apartats. Deixant clara l’eficàcia d’aquesta enciclopèdia lliure.

Així doncs les meves conclusions són les següents:

· La fiabilitat de la Viquipèdia depèn d’una estricta vigilància per part de l’administració de la wiki.

· El temps de reacció dels controladors de la wiki és el que pot donar problemes de fiabilitat a l’enciclopèdia lliure.

· Enciclopèdia de qualitat, disposa de controladors per organitzar i aprofundir la informació introduïda pels usuaris.

Aquest treball a contribuït al creixement dels meus coneixements sobre la xarxa donant-me l’oportunitat d’aprofundir i entendre un tema complex com és el cas de la Viquipèdia.

diumenge, 27 de desembre de 2009

COED, el Setmanari

L’última setmana de COED vàrem acabar les dues sessions d’exposicions sobre el territori els dies 15 i 22 de desembre del 2009.

Les exposicions van ser molt interessants i algunes més dinàmiques que altres. El dia 22 de desembre del 2009, en Sergi Aznar i jo, Marc Escolar, vàrem exposar sobre el territori de Tiana situat al Maresme.

L’exposició que més em va agradar va ser sobre la del Camp Nou realitzada per en Didier Derch i en Jordi Vinyals, on van introduir el tema amb un Power Point molt aconseguit amb enllaços i animacions diverses.

La classe de gran grup, el dia 17 de desembre del 2009, la Imma ens va parlar sobre l’examen, que entraria, que havíem de mirar-nos i també es van posar en comú els apunts per tal de poder començar a estudiar el més aviat possible la seva assignatura.

L’últim punt tractat per la professora Imma Gómez va ser el blog. Ens va recordar que l’entrada de “Qui ets tu?” hi ha molta gent que l’ha fet malament, com s’hauria de modificar i fins quin dia tenim per acabar de repassar els últims detalls del blog, el dia 30 de desembre.

Seminari del 16 i 17 de desembre del '09

Les ultimes sessions del seminari han estat peculiars.

La primera sessió del 16 de desembre del 09 l’Àlvar, la Laura i l’Anna van presentar la seva actualitat educativa sobre els símbols religiosos a les aules. Per poder-nos presentar aquesta notícia es van basar en el judici transcorregut a Itàlia on un cap de família va denunciar a una escola pública per tenir creus cristianes a les aules.

La segona actualitat educativa ens la van presentar l’Elena i la Carolina. La seva notícia tractava el tema de la sexualitat a les aules, la van enfocar des del punt de vista d’una estudiant prenyada i què ha de fer en el cas de quedar-se en estat i si això és una conseqüència de la poca informació sexual que reben a les aules.

Després de l’actualitat educativa vàrem parlar sobre el llibre “Va de mestres”, el qual s’havia de llegir per aquest mateix dia. En Xavi Àvila ens va demanar que llegíssim un fragment dels nostres treballs per tal de poder escoltar les nostres reflexions sobre els diversos temes tractats en el llibre.

La segona sessió, dijous dia 17 de desembre del 09, en Sergi Aznar i jo, Marc Escolar, vam presentar l’actualitat educativa sobre la notícia “Los ordenadores de Zapatero provocan miopia”. Aquesta notícia surt de la Generalitat Valenciana on demanen la clausura dels ordinadors a les aules de 5è, al·legant que provoquen miopia. Això és una crítica del Partit Popular per desacreditar la tasca del president Jose Luis Rodríguez Zapatero.

La segona part de la classe vàrem anar a cantar les nadales que havíem preparat pels demés seminaris. Després v am repartir-nos els “Pongos” (objecte de casa sense valor) i per acabar el últim dia de seminari tots els grups vam fer un berenar.

A continuació el Power Point sobre la nostra actualitat educativa:

dissabte, 12 de desembre de 2009

COED, el Setmanari

Aquesta setmana a COED no hi ha agut exposicions sobre el Territori ja que era festa.

El dijous 10 de desembre vàrem fer la última jornada de debats i recitacions. Per començar les recitacions que van ser molt amenes i divertides, tothom va mostrar un alt nivell per defensar-se davant de tant de públic cosa que la Imma Gómez ens va felicitar.

A mi la recitació que més em va agradar va ser la d’en Jordi Vinyals que ens va recitar un conte d’en Xesco Bosch.

Després vàrem passar a la ronda dels debats on jo vaig participar. El primer debat, el nostre, tractava el tema de la religió a les aules. Va ser un debat molt ben estructurat i pensat amb molta antelació.

La segona i última ronda de debats va tractar el tema del canvi d’horari a les aules. Un debat intens i molt preparat, amb molts bons argumentadors defensors i opositors.

La Imma Gómez, altre cop, ens va tornar a felicitar pels debats, perquè, segons ella, havien estat molt elaborats, els arguments estaven recolzats per font verídiques i amb una progressió d’aquest eficient.

Seminari del 09 i 10 de desembre del '09


La primera sessió del seminari, el dimecres 09 de desembre del ’09, vàrem començar la segona jornada d’actualitat educativa. Els primers van ser en Jordi Vinyals i la Núria Torres, que ens van presentar la notícia dels FP, la possibilitat que alumnes que no han superat la ESO, després de cursar un FP de dos anys, puguin realitzar el batxillerat en un any.

Aquesta notícia em va semblar fantàstica, ja que dona més possibilitats d’obrir les portes per un futur a estudiants mal encaminats.

La segona actualitat educativa va venir de la mà d’en Miquel Peiró i en Javier Carbajo, que ens presentaren la notícia d’avaluar els professors que són funcionaris. Aquestes avaluacions es duen a terme per part de la agencia d’avaluació de la generalitat. Si l’avaluació és positiva el mestre se li augmentarà el sou o el rang de mestre, per altra banda, si és negativa, el professor podria ser renegat de les seves funcions o enviat a una altre plaça.

Davant d’aquesta proposta no se quin parer agafar. Per una part em sembla bé, perquè així el nivell educatiu es mantindrà i s’evitarà que molts mestres facin la llei del mínim esforç. Per una altra part em sembla malament, ja que els mestres són els avaluadors, no els avaluats i pot donar pas a que els llocs de treball s’ofereixin als més puntuats.

La segona hora de la classe és confidencial, em sap molt de greu estimats lectors.

El dijous dia 10 de desembre del ’09 vam començar la tercera ronda d’actualitat educativa dirigida per la Cristina Cano i la Marta Romeral que ens van parlar del fracàs escolar.

Ens van presentar aquesta notícia mitjançant taules estadístiques que reflectien el progrés del fracàs escolar espanyol. Es veia ven clar que el fracàs escolar anava disminuint mica en mica durant el pas del temps, fins a un 20% actualment i fa 4 anys estàvem a un 28%.

Aquesta notícia em va alegrar molt, perquè aquestes dades indica que progressivament anem millorant l’educabilitat de la societat espanyola.

Com anteriorment he comentat, la segona hora és confidencial. Perdoneu amics.

Pràctica 11 Projecte telemàtic i WebQuest

Projecte Telemàtic

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, entre d’altres (Núria Brichs, professora d’anglès de l’IES Sentmenat).

El projecte telemàtic escollit per realitzar aquesta pràctica és el “Sàlix i els sentits”. Podeu visitar la pàgina web de l’escola on es realitza el projecte des d’aquí.

El projecte està destinat a l’educació infantil on trobem un personatge de ficció, en Sàlix, que explica els sentits proposant activitats, tot en Català.

Totes les escoles que hi participen són propietaris d’una caixa plena de materials relacionats amb els sentits que s’utilitzen per a realitzar les activitats i al mateix temps aquestes proporcionen més objectes per introduir a dins la caixa dels sentits.

Els objectius del projecte telemàtic són:
- Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
- Fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació.
- Aportar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.

Àrees curriculars:
- Descoberta d'un mateix.
- Descoberta de l'entorn natural i social.
- Intercomunicació i llenguatge.


WebQuest

Activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica.

Les WebQuest són utilitzades com recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.

La WebQuest escollida per aquesta pràctica és “L’alimentació en l’ésser humà”. Podeu entrar a la pàgina web des d’aquí.

És un projecte destinat a estudiants de tercer cicle, 5é o 6é de primària, que es divideix en dos grups de treball. Cada grup ha de fer una feina diferent:

Primer grup:
1. Les substàncies nutritives.
2. L’alimentació completa: àpats.
3. L’aparell digestiu: funció i parts.

Segon grup:
1. La digestió a la boca, a l’estómac, a l’intentí prim i gruixut.
2. Què és la dieta? Com ha de ser?
3. La dieta i la salut. Malalties provocades per una mala alimentació: bulímia i anorèxia.

Per a poder realitzar aquestes tasques han de llegir prèviament un estudi sobre el tema de l’alimentació en l’ésser viu.

Els recursos utilitzats pels estudiant a l’hora de fer el treball són un seguit de graelles que s’han d’omplir a mesura que es realitza el treball. Així, un cop finalitzat el treball cada grup posarà en comú les diferents parts del treball i es debatran per aconseguir una crítica constructiva.

Pràctica 10

Metàfora tutorial: ordinador com a tutor

L’ordinador és capaç de tutoritzar part del procés d’aprenentatge de l’alumne. A partir de programes que funcionen com a tutors i són capaços d’avaluar l’estudiant.

Això té una part negativa i una altra positiva. La primera és que l’alumne menteixi sobre el seu nivell fent trampes, ja que l’ordinador no és capaç de saber si l’alumne fa trampes; la segona és que l’alumne sap quin és el seu coneixement i per mitjà de l’ordinador pot aprofundir en aquells aspectes que va més enrederit proporcionant un aprenentatge individualitzat.

Aquesta personalització de les tasques fa que la competitivitat entre alumnes d’un grup desaparegui i és molt important ja que és un element de motivació per a millorar.

Metàfora de construcció: ordinador com alumne
L’ordinador no és més que una pissarra on realitzar les tasques, a mode de llibreta.

L’alumne ensenya a l’ordinador a través d’instruccions per iniciar les tasques que ha de fer. El programa de la tortuga funciona amb aquestes premisses, l’usuari introdueix les dades i la tortuga (ordinador) les obeeix.

Aquesta aplicació dels ordinadors a l’educació permet que el nen descobreixi, inventi i construeixi, doncs el mestre quedaria com a segon pla, però aquest ha de tenir un paper de guia on plantejar preguntes per afavorir la reflexió del nen.

Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador

És un aprenentatge per descoberta i de forma activa, ja que interactua amb el sistema dibuixant diverses formes que es regeixen per la llei de la gravetat, en el cas del programa Crayon Physics. Un altre programa, Doctora Xinxeta, ens permet fer créixer una planta amb tot el que necessita (aigua, sol, terra, etc.).

Aquest simuladors són per aprendre aspectes de la vida real de forma ràpida ni còmode, però poden portar a interpretacions errònies del món real.

Metàfora de la caixa d’eines: ordinador com a eina

Permet als estudiants treballar des de ben petits amb aplicacions del ordinador per poder gestionar i organitzar la informació.

L’ordinador ens permet realitzar feines físiques a través d’ell com pintar, esborrar, canviar propietats d’objecte i imatge, vídeo, alterar veus i temps.

D’aquesta manera ens podem fixar en els aspectes més reflexius, constructius i creatius, però també s’ha de tenir en compte que aquesta caixa d’eines s’hauria d’emprar més pel món educatiu.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Pràctica 8

Visible Body

1. En què consisteix?

És un espai en internet per l’aprenentatge de l’anatomia humana. Com ha recurs didàctic ofereix la possibilitat de descobrir el cos humà d’una manera diferent, en 3D.
En aquest software podem trobar fins a 1700 estructures anatòmiques entre elles el sistema cardiovascular, muscular, l’infàtic, etc.

2. Com s’hi accedeix?

Per poder accedir a la web s’ha d’introduir http://www.visiblebody.com/

Aquesta pàgina és totalment en anglès, menys la pàgina d’inici que pot ser traduïda pel Google traductor. Un cop ens submergim dins de Visible Body és necessari un nom d’usuari i una clau per accedir-hi, així doncs aquest domini, Google no el pot traduir, ja que és d’ús privat.
La DEMO de Visible Body és totalment gratuïta i d’un ús no superior dels 7 dies. Descarregar DEMO

3. Com funciona?

Segons la tutorial de Visible Body, que podeu accedir des d’aquí, els passos per entendre el funcionament d’aquesta eina són els següents:

· Ratolí: permet observar l’anatomia des de diferents angles i perspectives. Amb el botó esquerre permet parar, ampliar i moure l’imatge 3D lliurement.
· ADD: es troba en el menú esquerre i permet afegir sistemes orgànics amb tot d’informació d’ells.

· Eix direccional: permet desfer totes les accions realitzades i eliminar les diferents parts del cos que estiguem observant. Per ex. Eliminar les costelles i la caixa toràcica per poder visualitzar millor el cor.

· Search: menú de cerca/aprenentatge.

· Learn: cercador d’òrgans, teixits, vies sanguínies, etc.

4. Quin interès pot tenir per a la teva tasca de mestre?

És un recurs didàctic que permet observar l’estructura interior del cos humà en 3D, podent aturar-se i ampliar-se en el lloc desitjat.

D’aquesta manera, Visible Body, s’ofereix com un servei educatiu, on hi ha vídeos explicatius per diferents franges d’edat i diferents jocs didàctics d’omplir caselles buides o completar puzles d’òrgans humans.

També és interessant perquè ens mostra les diferents eines que permeten observar les diferents parts del cos humà que no son visibles a simple vista com el microscopi, ressonàncies, etc.
Així doncs és un programa que educa a través del joc i la visualització detallada de les diferents parts del cos.

5. Observacions d’interès.

Per poder gaudir de les aplicacions d’aquest software tan peculiar, s’ha de fer uns pagaments previs:

· Per un ús anual, 119’95$
· Per un ús mensual, 14’95$
· Per un ús setmanal, gratuït. DEMO de 7 dies de mostra.

També hi ha preus per l’àmbit educatiu:

· Per un ús de 5 mesos, 17,95$
· Per un ús anual, 35,95$, pagament semestral.


diumenge, 6 de desembre de 2009

Seminari del 02 i 03 de desembre del '09

La primera sessió de seminari del 02 de desembre del ’09 en Xavi Àvila ens va deixar mirar els treballs de l’Elogi de la feblesa encara no puntuats. Després ens va explicar la segona tanda d’actualitat educativa que només es centra en l’aprofundiment de la notícia.

Aquesta activitat s’ha de realitzar seguint les següent pautes:

- Escollir una notícia.
- Realitzar una lectura detallada.
- Mirar la notícia en altres diaris.
- Mirada crítica (qüestionar-se les implicacions de la notícia).
- 10 minuts per presentar la notícia.


A en Sergi Aznar i a mi, Marc Escolar, ens toca presentar-la el dia 17 de desembre del ’09, el mateix dia que el grup de l’Àlvar Ibáñez, l’Anna Ribó i la Laura Fernández.

Quan la classe estava apunt de finalitzar en Xavi Àvila ens va donar permís per fer un berenar el dijous 03 de desembre del ’09 pel motiu del seu sant, Sant Francesc Xavier.

La segona sessió va començar amb molta al·lèrgia. Els companys dels altres seminaris ens envejaven, ja que en Javier va fer una Txis, un pastís de formatge i bacó amb pipes pelades per sobre, boníssim!

En Xavi Àvila va portar els Cacaolats, en Miquel Peiró els plats de plàstic, la Núria Torres magdalenes i ensaïmades, la Elena Joaquín va portar les patates, en Jordi Vinyals el refrescos,etc., i jo vaig portar una caixa de la Dori Dori amb croissants variats.

Però va durar poc, els altres seminaris ens van envair i buidar les provisions. L’Oriol Pallejà va ser advertit per la Mar Esteve per menjar-se els croissants de tres en tres. I en Marià Baqués va fer una entrada triomfal seguit del seu seminari.

Una vegada enllestit el berenar amb motiu del sant d’en Xavi Àvila vàrem parlar sobre quina activitat fer per l’amic invisible i vam decidir fer el “Pongo” invisible, que ve de la paraula “¿donde lo pongo?” . Així reciclem objectes que tenim per casa i no hi ha despeses materials ni econòmiques.

La segona hora de la classe és confidencial, espero que ho entengueu.

COED, el Setmanari

El dimarts 01 de desembre del 09 a la classe de petit grup de COED i GITIC vàrem reiniciar les exposicions sobre el Territori, cosa que jo no vaig poder assistir per un imprevist d’última hora. Encara estic pendent de si el dimarts 08 de desembre del 09 em quedo les dues hores per avaluar el que no vaig poder fer en el seu moment.


El dijous 03 de desembre del 09 a la classe de gran grup de COED vam tornar a fer les recitacions. Aquesta vegada vull destacar la gran recitació d’en Guillem Príncep amb els seus dos poemes de l’Elefant , ja que va quedar-se en blanc diverses vegades però ho va salvar amb la seva naturalitat i gràcia alhora de resoldre’s dels problemes.


També recalcar els dos monòlegs, el de l’Oriol Pallejà va ser un monòleg de la sèrie animada Oliver i Benji de la Paramoun Comedy i el d’en Salvador, un monòleg de collita pròpia sobre ell mateix: Informàtic, llibres d’instruccions?


La segona part de la classe vàrem reiniciar els debats. Aquesta vegada tots dos anaven sobre la LEC. Un tractava l’article 15 de la LEC que tracta el tema de l’horari escolar, que personalment, no crec que suposi un gran esforç canviar una setmana per una altra. L’altra tema del debat era la LEC, com afectarà, negativament o positivament? Es mantindrà el nivell actual? Encara no podem respondre a aquestes preguntes, només podem esperar i observar l’evolució d’aquesta llei.

Setmana d’activitats extraordinàries - Dilluns

El dilluns dia 16 de Novembre, els alumnes de primer grau d'Educació Primària de Blanquerna, vàrem assistir a la conferència de l’Eulàlia Bosch “Fer de mestres”.

Ens va parlar sobre el significat de l’educació, que vol dir ser un/a mestre/a. L’Eulàlia va dir que el significat de magisteri fa referència als nens que estan en continu creixement. També va aclarir que la nostra manera de veure l’educació és estàtica, sempre des del mateix punt de vista i que tota la societat som partidaris del desenvolupament de l’infant, tant els mestres com els no mestres, ens agradi o no és una realitat.

Un altre punt a tractar van ser els estudiants que venen de l’estranger, que no els hem de veure com a casos que enredereixen i que no entenen, sinó com a infants que són i que estan en continu creixement. Llavors els hem d’ajudar a situar-los i guiar-los pel camí del seu desenvolupament personal més efectiu.

La ciutat, en aquest cas posa com exemple Barcelona, és un entorn educatiu, el qual ens permet desenvolupar-nos en un ambient ple de diverses cultures, així doncs, l’Eulàlia ens diu que si aprenem a viure en la nostra ciutat ja hem aprés a viure en totes les ciutats del món. Això ho reflexa des del punt de vista educatiu, ja que la complexitat de la ciutat és mínima perquè el nen/a pugui créixer i a l’aula també hi ha una diversitat de cultures en les que adaptar-se i ensenyar seran les tasques del dia a dia del mestre.

En la pàgina web on podem veure la geografia, fent clic aquí, passada i actual de Barcelona, on es pot observar que les escoles no hi apareixen en el mapa, però últimament les escoles es van integrant en la web progressivament.

A Barcelona hi ha possibilitats infinites de despertar la curiositat a través de les arts, ja que només caminant pel carrer ens enriquim de l’arquitectura modernista que vesteix BCN. També podem quedar meravellats amb la música, l’art i la representació de dramaturgs urbans.

Eulàlia Bosch va insistir amb el punt que l’educació ha de tenir més reconeixement, ja que tot individu d’una societat és educat perquè pugui moure’s i sostenir-se a un/a mateix/a. Per permetre aquesta sostenibilitat els nen/es han de superar els seus propis problemes, el mestre està per guiar a l’infant no per resoldre els seus problemes, així podrà madurar progressivament.

Als nens tenen curiositat i se’ls ha d’alimentar aquesta des de ben petits perquè així pregunten i reben informació/coneixement constant. Un infant que no té curiositat li costa més desenvolupar-se.

Finalment, Eulàlia Bosch ens defineix l’escola: “és un lloc on tornar, aprendre i descobrir tot allò que hem observat, tocat i viscut fora d’ella.”

dissabte, 5 de desembre de 2009

Marta Vico Soto - Moltes Felicitats



Fa uns mesos, la Marta Vico i jo, Marc Escolar, vàrem estar xerrant en el bar de la universitat i ella em va comentar que el seu aniversari era el 07 de desembre.

Jo li vaig comentar que li faria alguna cosa i ella em va respondre que no tenia vergonya, doncs tenia llibertat per fer el que volgués.

El que ella no sabia és que jo puc ser molt persistent, així que vaig fer aquest vídeo que he penjat al youtube, he enviat als companys i també l’he penjat aquí, al blog.

Espero que agradi a tothom.
PD. He realitzat les tasques de photoshop amb el GIMP, el vídeo ha estat fet primerament amb el PPS i després convertit en MVW amb el programa gratuït PresenterSoft.

Setmana d’activitats extraordinàries - Divendres

El Grup d’Astronomia de Tiana és una entitat oberta a totes aquelles persones que estiguin interessades per aquesta ciència.

Va ser fundat l’any 1985 en el marc d’unes activitats escolars del col·legi Lola Anglada. A partir de llavors ha anat creixent i en l’actualitat compta amb més de cent socis.

Les activitats del Grup d’astronomia de Tiana es divideixen en dues vessants principals:

- L’estudi dels fenòmens astronòmics mitjançant observacions regulars i metòdiques per tal de determinar i conèixer la seva naturalesa.

- La divulgació de l'Astronomia al públic en general mitjançant observacions públiques, xerrades, conferències, cursets, exposicions i tota mena d’actes per tal de difondre aquesta afició.

El GAT, com és més conegut a Tiana, ofereix a l’Escola CEIP Lola Anglada un projecte d’aprendre a través de l’observatori, ja que els alumnes de 6è, a ciències del medi, estudien el Sistema Solar i la Via Làctia.

Aprenen per mitjà de l’explicació dels treballadors del GAT, d’observar gravacions fetes pels satèl·lits i fent un treball. Aquest consisteix en fer una maqueta sobre el sistema solar, la millor, guanya un DVD sobre l’espai.

També ofereixen un projecte pels més petits, on els hi mostren les estrelles i els planetes i després han de dibuixar el que més els hi ha agradat. D’aquesta manera s’aconsegueix un contacte entre el nen i l’espai.

La ubicació del GAT és a Tiana, el Poliesportiu de la Conrreria (Bv – 500). Si voleu accedir a la pàgina web del Grup d’Astronomia de Tiana feu clic aquí.

Setmana d’activitats extraordinàries - Dijous

El dijous de la setmana d’activitats extraordinàries vaig anar a l’escola Arc Iris que pertany a la xarxa municipal d’educació infantil i primària que es troba al Carrer Arc de Sant Martí, número 78, a Horta un petit barri de Barcelona.

Aquesta escola laica és de caràcter públic sota la titularitat i finançada per la Generalitat de Catalunya. La distribució dels cursos és d’una sola línia des de educació infantil fins a 6è de primària.

Les instal·lacions d’aquest col·legi són molt completes, tan per dins com per fora. El pati està distribuït en sis parts:

- Camp de futbol: terreny adaptat i cobert per xarxa on només es pot jugar a futbol.
- Camp multi jocs: terreny adaptat per activitats dirigides pels mestres. Es sol jugar a matar el conill.
- Pati de la casa: trobem un petit espai on hi ha una casa de fusta per a nens amb un pati rodejat per una balla de fusta on es sol jugar a nines.
- Pati de les taules: racó amb taules de picnic per a jugar a jocs de taula o avançar feina a hores d’esbarjo.
- Jardí: Espai on es prohibeix el pas als estudiants, perquè és un terreny de reproducció de tortugues de terra, espècie en perill d’extinció que està sota un seriós control.
- Terrassa meteorològica: espai on hi ha una caseta d’instrumentació per a calcular i analitzar el temps. És per a un projecte que realitza 5è de primària des de fa molt de temps a l’escola.

La resta de pati serveix per patinar, jugar a jocs sense pilota o al futbolí.

Les instal·lacions que ens van ensenyar dins l’escola van ser únicament les classe d’educació infantil, que quan vam entrar estaven dinant en les seves respectives classes, i l’aula de plàstica on hi ha l’emissora de ràdio de l’escola.

Els projectes que segueixen els alumnes de l’escola Arc Iris estan distribuïts per cursos, ens van explicar que educació infantil fan un projecte relacionat amb el nom de la classe, en el cas de P3 eren el cavalls.

De primària només ens van explicar el projecte de meteorologia que es fa a 5è de primària. Es passen tot el curs calculant la humitat, els litres quadrats de les pluges, la força del vent, la temperatura, etc.

Un altre projecte en el qual està implicat tota l’escola és la radio, que es pot sintonitzar per internet i si ets d’horta per la pròpia radio. En aquestes estones d’emissió del dijous expliquen el més rellevant, divertit i interessant de la setmana, també aprofiten per parlar per telèfon, en antena, amb professors jubilats, ex alumnes i professors que es troben de viatge.

Hi ha, també, un projecte solidari on els estudiants escriuen cartes a un país Africà, en vies de desenvolupament, i intercanvien opinions, jocs tradicionals i fan amistat. La finalitat d’aquest projecte és enviar diners, material escolar i instal·lacions en l’escola d’aquell país. Totes les cartes s’escriuen en català i en francès, per poder fer una doble comunicació.
  • Fent clic aquí accedireu a la pàgina de l’escola Arc Iris.
  • També deixo els links de les intervencions dels meus companys:

Setmana d’activitats extraordinàries - Dimarts

El dimarts, durant la setmana d’activitats extraordinàries, vaig anar a visitar l’escola d’Estil – Guinardó a Horta amb el meu company de seminari Miquel Peiró.

En Xavi Àvila ens va demanar que introduíssim en el blog alguna vivència que m’emocionés i una altra que no m’agradés.

La primera vivència, la que no em va agradar, va ser el comportament passiu d’una mestra front un nen que no parava de molestar a una nena davant seu. La mestra l’advertia que en el pròxim avís el deixaria sense classe d’educació física però mai el va complir i el nen va fer la classe sense cap tipus d’amonestació.

Aquest comportament de la mestra no em va agradar, ja que mai complia el que deia i així els nens sortien impugnes de les seves malifetes. Crec que si a un nen se’l adverteix sobre una cosa i ell incompleix l’avís se’l ha d'amonestar.

La segona vivència, la que em va agradar, va ser un sermó d’una professora a tota la classe de 4rt de primària que demanava, sisplau, que l’expliquessin quin problema hi havia amb una companya. Els nens aixecaven la mà per defensar o explicar el problema que havien tingut amb ella.

Per una banda va estar bé, perquè els nens de 4rt van recolzar la seva companya i li van explicar quines coses que no li agradaven d’ella, així podria canviar aquests aspectes negatius seus. La nena amb qui hi havia el problema també va poder dir el que pensava respecte els seus companys i perquè no es sentia còmode, d’aquesta manera les coses van quedar aclarides.

Per l’altra banda hi havia moments que la nena es veia impotent front a tants companys i s’hauria d’haver parat per poder parlar en privat entre els membres implicats.

Setmana d’activitats extraordinàries - Dilluns

El dilluns dia 16 de novembre del 2009 vaig assistir a la conferència sobre “la web 2.0 i l’educació al cibernàrium”.

Des del seminari, en Xavi Àvila, en va demanar que féssim una síntesi dels continguts i una valoració personal, que es mostren a continuació:

- Síntesi del contingut:

La mestre Anna Pérez ens ha parlat de les propietats dels blogs, com es poden utilitzar, administrar, etc., tot això a través del Blink.

El tema central de la conferència era Internet sobre l’educació i això no es pot entendre sinó s’explica l’evolució d’Internet.

El desenvolupament interactiu ha sigut ràpid, de la web 1.0, un espai internauta reduït i limitat en capacitat de pujar arxius, imatges, vídeos, etc., a Internet, per una altra banda tenim el nou espai interactiu, la web 2.0, on l’espai no és tant reduït, sinó molt gran, i on no hi ha limitació per pujar arxius, imatges o vídeos, també permet gestionar pàgines webs i compartir-les.

Per tant, en aquesta nova web 2.0 , podem utilitzar una eina internauta educativa, anomenada BLOG. A través d’aquests blogs els alumnes poden compartir informació, des de experiències viscudes a fora de l’escola a treballs realitzats en l’escola. També poden compartir les seves opinions sobre dinàmiques plantejades a classe i els seus neguits. Així doncs, es demostra que és una bona eina, ja que tothom pot accedir a ella per veure l’evolució de l’alumne, tant el mestre, com el pare i el mateix estudiant.

Els blogs tenen una altre funció: comunicar-se entre blogs, així doncs, neix la blogoesfera, una xarxa de blogs comunicats, que en el cas de l’educació el nom més apropiat seria el de blogoesfera intereducativa. En aquesta no només els alumnes d’un mateix centre estan comunicats sinó que els diferents centres educatius també ho estan.

Una altra avantatge dels blogs és la possibilitat d’editar les entrades, poden corregir les faltes d’ortografia o qualsevol modificació que el professor cregui oportuna. Aquestes intervencions del professor o qualsevol altre internauta es poden fer pels comentaris que ofereixen els blogs, on es pot escriure qualsevol opinió sobre l’entrada que hi ha en el blog.

Per acabar la síntesi de la conferència explicar que els blogs s’estructuren per seccions en forma d’etiquetes, així es pot accedir més ràpidament al tema que el visitant, que seria el mestre, vol observar. També, automàticament, el blog deixa constància de l’hora i el dia de l’entrada realitzada i s’organitza per temes o per temps, depenent de l’elecció de l’administrador del blog.

Per més informació o consulta de blogs feu clic AQUÍ, és una pàgina recomanada per l’Anna Pèrez.

- Valoració personal:

L’aportació dels blogs en el món educatiu trobo que és grandiosa, ja que ha fet una revolta a l’hora de fer una seguiment de treball. Permet que el mestre pugui observar l’evolució de l’alumne en diferents aspectes com a nivell de conceptes adquirits, l’estona que hi dedica a fer la feina i la implicació que mostra davant l’assignatura.

Per una altra banda, l’estudiant pot realitzar aportacions lliures sobre el seu dia a dia, comentar les assignatures i obrir debats amb altres estudiants. Això últim, els debats, ho permet amb l’aplicació que tenen els blogs, els comentaris i així també rebre anotacions sobre el seguiment del mestre.


Així doncs, l’única valoració que puc aportar és l’ esmentada al principi, una eina grandiosa, ja que les seves aplicacions fan més fàcil la comunicació mestre alumne, pot haver-hi un seguiment familiar i l’alumne és pot auto avaluar i corregir.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Seminari del 25 i 26 de novembre del '09

La primera sessió de seminari, el dimecres dia 25 de novembre del 2009, en Sergi Aznar i jo, Marc Escolar vàrem repetir l’actualitat educativa, ja que l’anterior cop que la vam fer ens va sortir del revés. Aquesta vegada hem utilitzat un suport audiovisual més adient, el projector complementat amb el Power Point.

La notícia a tractar va ser “Profesor denunciado por castigar a una alumna”. Sinopsis de l’article: A Madrid, en una escola, el professor de 5è va castigar a una alumna a copiar 100 vegades “faré els deures” per no fer-los. Al final de la classe el professor li demana la copia i la nena no l’ha fet, cosa que el mestre reacciona castigant-la cara a la paret. El pare va anar a denunciar aquests fets.”

El debat va ser interessant i van sorgir diverses opinions, totes enfocades a la defensa del mestre. Només la Elena Joaquín va defensar la postura del pare durant una intervenció, recolzant-se en una experiència viscuda en el seu viatge de fi de curs.
A continuació, el PPW de l'actualitat educativa:


Quan vam acabar l’actualitat educativa, en Xavi Àvila ens va demanar que expliquéssim als demés com va anar el dimarts passar, dia 17, a la visita d’escoles. En el meu cas vaig anar a l’escola CEIP Estel – Guinardó a Horta amb un company de seminari, en Miquel Peiró.

Per acabar, en Xavi Àvila ens va oferir la possibilitat de canviar el llibres Va de mestres i l’Elogi de la feblesa amb el seu grup de seminari.

La segona sessió de seminari, el dijous dia 26 de novembre del 2009, vàrem seguir amb l’explicació de les visites de les escoles, que no va donar temps la sessió passada a acabar d’explicar-les.

Després en Xavi Àvila ens va demanar que esmentéssim aquelles coses que ens van emocionar més i les que no ens van acabar d’agradar, que podrien millorar. Al finalitzar la sessió, ens va demanar que introduíssim això últim al blog. Podeu accedir des d'aquí.

COED, el Setmanari


El dimarts 24 de novembre del 2009, a classe de COED i GITIC, vàrem començar les exposicions sobre el territori. Són les exposicions del treball de mòdul II.

Abans de començar-les, la Imma, ens va explicar quin era el nostre paper com a oients, havíem d’anotar els aspectes per millorar de l’exposició i els aspectes positius, també ens van demanar una nota aproximada de l’exposició.

El primer en exposar va ser en Juan Antonio, que va triar el tema del "Territori i sostenibilitat" sobre Canàries, la seva terra. L’Oriol Pallejà i l’Óscar Casas van ser els següents, amb el tema de "Cabrera de Mar".

Les dos últimes exposicions del treball sobre el territori van ser "Del lloc on venim", per Carles Fernández i Xavier Costa. I l’última exposició va ser d’en Rubén Luque, en Jaime Pérez i l’Andreu Fontàs, sobre "Caldes de Montbui".

El dijous 26 de novembre del 2009, a la classe de gran grup de COED, vàrem seguir amb les recitacions i els debats.

La primera part de la classe va començar per les recitacions, on per sorpresa de tots, la gran majoria es van en sortir exquisidament. També, vam tenir la sort de poder gaudir de les recitacions de dues companyes que són totes unes expertes, ja que són actrius de teatre amateur.

La segona part de la classe es va dirigir al debat, realitzat pels nostres companys de classe, sobre la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries.

El debat es va mostrar com un tema molt interessant, ja que últimament es parla bastant sobre aquest tema i jo opino que és millor que creixin en un ambient ordinari que no pas en un ambient fictici del qual només poden sorgir desenganys.

Per finalitza la classe vàrem mirar els blogs del companys de classe, per saber si el tenim al dia, si s’ha de completar alguna entrada ja feta o simplement per saber si estem anant pel bon camí.

dissabte, 21 de novembre de 2009

COED, el Setmanari



El dimarts dia 10 de novembre del 2009, a la classe de petit grup, ens van donar un altre cop lliure per aprofitar d’avançar el treball del Territori, però els del seminari d’en Xavi Àvila que no van fer la lectura el dimarts passat, dia 05 de novembre, la van acabar aquest dia.

El dijous dia 11 de novembre del 2009, la classe de gran grup va ser més completa, vàrem començar les recitacions. Van haver-hi recitacions poètiques, d’humor, de contes infantils i novel·les. També s’hi van afegir les recitacions explicatives, però l’Imma ens va advertir que només acceptaria aquest tipus de recitació aquest dia, ja que es podia haver tractat d’un error de comprensió.

La segona part de la classe vam començar els debats. El primer debat tractava sobre l’educació obligatòria augmentar-la fins els 18 anys. El debat va començar amb una introducció per part del moderador on se’ns explicava de qui havia sigut la iniciativa i quins motius recolzava. Els que estaven d’acord (SÍ) amb aquesta iniciativa argumentaven que amb 18 anys ets més madur i pots ser més fred alhora de triar el camí que vols seguir, ja sigui estudiar o treballar. Per altra banda, el grup opositor (NO) defensava que si un alumne no està motivat i no té ganes d’estudiar se’l ha de deixar marxar a treballar, perquè sinó l’única conseqüència que aportaria això és a un ambient dispers a les aules.

El segon debat tractava sobre les escoles mixtes o diferenciades. Tothom, en la societat que estem vivint ara, es decantaria sobre les escoles mixtes, però el grup que es va decantar per les diferenciades feia difícil dubtar sobre els seus arguments, demostrant una gran elaboració dels seus arguments.

COED, el Setmanari


El dimarts dia 03 de novembre del 2009, a la classe de petit grup, tothom tenia lliure per fer el treball del territori menys el grup de seminari d’en Xavi Àvila, que vàrem aprofitar l’hora per llegir en veu alta, així l’Imma podia observar el nostre nivell de lectura i advertir-nos dels nostres errors. En Jordi Vinyals i jo, Marc Escolar, vam ser els únics en llegir.

El dijous dia 05 de novembre del 2009, la classe de gran grup de COED va ser suspesa, ja que l’Imma arrossegava problemes de veu des del dimarts.

Comunicació i Pedagogia - La Revista

La revista “Comunicació i Pedagogia” és de l’organització CC&P (Centro de Comunicación y Pedagogía). És una organització plural i independent, integrada per pedagogs, periodistes, tècnics i professionals que promouen la utilització dels mitjans de comunicació i les TIC com a recurs pedagògic.

El seus objectius generals són generar la informació integral dels joves en totes les àrees del coneixement. El programes i les activitats del CC&P es dirigeixen als centres d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, col·laborant amb els professors mitjançant la distribució de materials, guies didàctiques i publicacions periòdiques.

L’organització CC&P ha realitzat projectes per a Telefònica, Ministerio de Cultura, Fundació d’ajuda contra la drogoaddicció, Columbia, Filmax, Laurens Films, Comunidad de Madrid, Bimbo i Nutrexpa.

La revista “Comunicació i Pedagogia” es editada pel mateix centre de CC&P, publica 8 números l’any amb un preu de 7€ o una subscripció anual de 48€.

La pagina web de la revista és http://www.comunicacionypedagogia.com/

L’ idioma de la revista és el Castellà, principalment, la revista és en blanc i negre, exceptuant la portada i contraportada.

El temes guia a tractar en cada número són: informació, teoria, investigació, experiència, últimes tendències i recursos didàctics. Al final de cada exemplar hi ha una bibliografia sobre la informàtica, l’educació i la comunicació.

Els temes que tracta l’exemplar 234 sobre els temes guia són: la pissarra digital, consum de pantalla, era digital en la educació especial, el Protocol de Kyoto, nou programa Google Oceans, Televisió, videojocs, internet i llibres.

El nou programa Google Oceans ens ha cridat l’atenció com a recurs educatiu i també la bibliografia del final de la revista, ja que recomana llibres i altres revistes sobre el món de l’educació, la informàtica i la comunicació.
Per veure els anàlisis de les altres revistes cliqueu els noms de la revista i us enviarà als blocs dels companys:

“Perspectiva Escolar” “Escola Catalana” “Cuadernos de Pedagogía” “Guix” “L’Aula”

Seminari del 11 i 12 de novembre del '09



La primera sessió del seminari (11/11/09) l’Àlvar Ibáñez, l’Anna Ribó i la Laura Fernández van presentar-nos l’actualitat educativa. La notícia que van escollir per a tractar la van extreure de “El País”: “Els mestres usaran una xarxa social estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes”.

El debat de la notícia va ser molt interessant, on tothom va participar-hi. Vàrem tocar punts com la cal·ligrafia, la ortografia, fins i tot vam parlar de l’ús de les tecnologies a les biblioteques. Va ser un debat molt participatiu on es respectaven els torns de paraules i els cara a cara, que sempre requeien a les espatlles d’en Jordi Vinyals. En definitiva, un debat molt divertit.

La segona part de la sessió en Xavi Àvila ens va explicar on havíem de mirar les escoles seleccionades. A mi em va tocar l’escola Estel – Guinardó, FCB la Masia i l’escola Arc Iris.

La segona sessió del seminari (12/11/09) la Carolina Arcas i la Helena Joaquín ens van presentar l’actualitat educativa. La seva notícia tractava el tema d’allargar l’educació obligatòria fins als 18 anys.

En el debat van sorgir opinions molt diverses. Uns deien que si un noi de 16 anys sense ganes d’estudiar volia anar a treballar que hi anés, però que no l’obliguessin a estar a classe, perquè sinó se’l desmotiva encara més i distreu els seus companys pel seu comportament passiu.

Els altres deien que precisament com que encara no ha madurat, si se’l reté, potser canvia de parer envers els estudis i troba l’ interès i la motivació.

La segona part de la classe en Sergi Aznar i jo, Marc Escolar, vam analitzar una revista educativa “Comunicació i Pedagogia”. Aquest anàlisi el trobareu fent click AQUÍ.

Seminari del 04 i 05 de novembre del '09

La primera sessió del seminari va ser anul·lada perquè els mestres tenien reunió de grau, però en Xavi Àvila ens va manar una feina per la setmana següent: fer una fotografia sobre algun objecte o aspecte en què es reflecteixi l’educació.

La segona sessió del seminari no vaig assistir per temes de salut que vaig estar arrossegant una setmana, però parlant amb companys i llegint els blocs d’en Jordi Vinyals, Àlvar Ibáñez, Cristina Cano i altres companys he pogut posar-me al dia.

En Xavi Àvila va explicar la setmana d’activitats extraordinàries, com estava estructurada, on s’havia de buscar i escollir les escoles de visites, on mirar a quina escola havies sigut seleccionat (Casal de joves del Rabal, Escola de Sant Roc i FCB la Masia) i la feina a fer posteriorment. A més a més va donar-los un quadernet on ho explicava tot.

La segona part de la classe la Cristina Cano i la Marta Romeral van fer la informació educativa setmanal on la notícia a tractar era la del Facebook. Segons he escoltat van haver-hi moltes opinions i de diferents contrastos.

divendres, 13 de novembre de 2009

Pràctica 7

Després d’unes estones de canvis d’opinió vam decidir fer aquest vídeo, un vídeo de cinema mut, on no hi ha diàleg, sinó cartells i música de piano.

El curt de cinema mut es diferència en tres parts:

· Arribada a la terrassa del bar amb els amics.
· Acomiadament, a la fenia, d’un amic a un altre.
· Segona arribada a la terrassa del bar, però l’acomiadat no vol seure amb el seu amic.

El muntatge del vídeo de cinema mut el vam fer amb el programa "Movie Maker"de Windows, perquè és un programa amb moltes possibilitats d’edició i molt fàcil d’usar-les.

El vídeo ha estat accelerat i posteriorment vam degradar la imatge per donar-li aquell toc de cinema mut dels germans Marx, sense oblidar la música del piano, per ambientar encara més aquesta sensació de cinema de mitjans de S. XX. (Això és possible a través de l’opció eines “efectes de vídeo”).


El nostre grup espera que us agradi!!!

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Pràctica 6 (Tòpics)


Una imatge val més que mil paraules

Aquest tòpic prové de les mentides. M’explico. Quan es viu una situació i aquesta va circulant entre persones, al final la situació ja no és el que era, perquè la gent l’explica posant èmfasis en aquells punts que li semblen més interessants.

Un petit exemple. En Joan es va barallar amb la Joana. Ell li va tirar un drap a la cara i ella va marxar rebotada camí amunt. La Roberta, una senyora gran del poble ho va veure tot i ho va explicar a la seva filla, que a la vegada, aquesta li va dir a la Martina, la seva amiga, i finalment la Martina li va preguntar a la Joana que va passar.

La Joana li va explicar tot a la Martina i ella tota sorpresa li va dir “I no vas plorar?” la Joana va respondre “No, no vaig plorar”. “Ai.. a mi m’han dit que vas marxar camí amunt plorant”.

La conclusió és ben senzilla, si la Martina hagués vist de primera mà tot el que va passar sabria la veritat, en canvi es va guiar per les paraules de la seva amiga que no ho havia vist.

Per una altre banda, tal i com diu l’Àlvar en el seu BlocTic, les fotografies es poden retocar i perdre el seu valor verídic. Per això ell afirma que les paraules, en l’actualitat, tenen un registre més complex alhora de redactar i donar una visió més exacte.

Personalment, crec que aquest tòpic està basat en les experiències viscudes en primera persona i que la redacció per molt complexa que sigui també pot ser falsa a l’igual que les fotografies poden ser retocades amb fotoshop.
Tal i com podem observar en la imatge G. J. Bush mai faria això amb un io - ió sinó fos amb un bon programa de fotoshop.

Pràctica 6 (Anàlisi d'un anunci)

Anàlisi de l’anunci

1. Història que ens transmet.

L’anunci comença amb una parella jove d’uns 30 anys que està en el centre comercial. En aquest moment apareix el marit amb una consola sota els braços per comprar-la a lo que la dona li diu que no rotundament. Aquí la dona s’adona que ha reaccionat com la seva mare i es tapa la boca.

En la següent escena una altre parella de la mateixa edat està a casa. El marit es troba en el sofà veient la televisió i la dona s’està canviat de roba per tota la casa amb presses ja que com diu ella han d’anar a una festa. Llavors el marit li diu que ells ja no estan per festes i encén la televisió on surt un grup de música cantant “Puede que un día empieces a actuar como un señor mayor...”

Acte seguit surten al carrer corrents i la gent del baby boom que es van trobant pel carrer els comencen a seguir. Per exemple, hi ha un noi que va arreglat com si anés a treballar i quan passen pel seu costat es queda parat, es treu la camisa de sota els pantalons i els segueix.

L’anunci segueix igual fins que arriben a un bar on els hi donen Coca – cola i accepten que són grans però això no vol dir que no puguin actuar com a persones joves.


2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.

En el centre comercial el color que predomina és el blau amb una llum un pel fosca. La vestimenta de la parella es blava amb grisos.

En el saló de casa el color que predomina és el blanc i hi ha una llum molt clara. La vestimenta de la parella predomina el blanc i beix.

Un cop comença la cançó va lenta ja que fa una reflexió de l’edat. En aquest moment les dues parelles es queden parades i reflexionant sobre el que diu la cançó. Acte seguit la cançó té una explosió de ritme i es quan les dues parelles surten al carrer on els colors són càlids, blancs i clars.

La gent que els segueix té una vestimenta moderna amb colors clars, exceptuant un home que surt sobre una moto que du una americana negra, aquest és un cantant “el Lokillo”, i també canta un tros de la cançó.

Del camí de casa al bar es veu a un senyor vestit amb un peto i gorra vermella col·locant un cartell de publicitat de Coca – cola .

En el bar hi ha colors càlids i vius. La llum és tènue fins que surt el grup de música de darrera la barra. La llum es torna de cop molt clara i predomina el blanc. Els del grup de música van de blanc amb una inscripció a la samarreta que posa “Chaval” i en el escenari també trobem aquesta inscripció, on “el Lokillo” es troba assegut sobre la “L”.

3. Anàlisi dels personatges i els models que ens transmeten.

En la primera parella l’home mostra una actitud jove, amb ganes de jugar, per una altre banda la dona té una actitud molt severa, de senyora gran.

La segona parella, per una altre banda, la dona és qui té ganes de sortir de festa i divertir-se, però el seu marit està cansat, mostrant una actitud molt passiva.

La gent del carrer mostra actitud avorrides, com l’home que anava vestit formalment, però desprès fa el canvi i se’l veu jove.

Un altre personatge secundari és un senyor d’un 30 anys que ha recuperat la força de la joventut i persegueix amb moltíssima energia un camió d’escombreries per agafar un patinet.

Altres personatges són els gimnastes, que surten cansats i fatigats mentre fan bicicleta en un gimnàs. Després de veure el videoclip agafant molta energia, mentalitat de joves, i surten al carrer amb les bicis. Aquestes bicis no tenen rodes i són capaç de moure-les pedalant, això demostra quina joventut tenen.

Els personatges del bar estan somrients, acceptant-se ací mateixos i amb moltes ganes de gresca, demostren així una actitud jove. Entre ells es troben l’home i la dona de les dues parelles del principi.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...

Al principi comença l’anunci amb la veu del narrador que ens diu que mai imaginaríem que pot sortir de la nostra boca. Acte seguit la dona de la parella del centre comercial li diu al seu marit que no a una consola i queda parada, perquè ha parlat com una mare. També, ens mostren un noi de 30 anys, que està al saló de casa seva i li diu a la seva dona que ells ja no estan per festes i es queda parat del que acaba de dir.

Després torna a intervenir el narrador dient que això té una solució i comença a sonar la cançó.

La primera estrofa de la cançó és la més important perquè és la que introdueix tot el tema de fer-se gran i ser jove alhora: “Puede que un día actúes como un señor mayor, tu madre ha poseido tu voz, no seas carcamal tu eres un chaval, eres de la mejor generación, conoces la empanadilla de Mostoles [...]”

L’eslògan de l’anunci és: “Un brindis por hacer de la felicidad la manera de vivir. Coca – cola bebe para disfrutar".

5. Valoració personal de l’anunci

Aquest anunci és molt interessant, perquè parla de la maduració com a persona adulta.

En aquest punt l’anunci fa un esment important a que les persones es fan grans i maduren, però no han de perdre la seva joventut encara que tinguin trenta anys. Sempre s’ha de veure la vida amb ulls juvenils i no estancar-se en estereotips de que la gent gran no es sap divertir-se, perquè tal i com intenta demostrar aquest anunci tots som joves d’esperit.

Per acabar aquest anàlisi, vull fer una petita reflexió sobre perquè he triat un anunci de Coca – cola, el fet és molt simple, els anuncis que fa l’empresa Coca – cola sempre arriben al cor de la gent emotivament.

Seminari del 28 i 29 d'octubre del '09


El seminari d’aquesta setmana podríem dir que ha estat un seminari dedicat a Alexandre Jollien, l’autor de l’Elogi de la feblesa, un home amb una discapacitat física però que ha superat tots els obstacles que això implicava fins ha llicenciar-se en filosofa.

El dimecres vàrem parlar sobre el llibre, un llibre que a mi m’ha fet obrir els ulls i els dels meus companys de classe. Tots ho dèiem, quina força ha de tenir una persona per aconseguir això?, la resposta ens la dóna l’Alexandre Jollien, molta voluntat, acceptar-te ací mateix i aconseguir un objectiu.

El dijous vam veure la conferència d’Alexandre Jollien a Blanquerna on ens explicava quin camí va seguir per arribar on és actualment. Després durant el torn de preguntes que li van fer va aclarir el terme normalitat, el recolzament familiar que ha tingut i sobre tot el suport dels companys de classe de la universitat que l’han ajudat a mirar endavant.


Per acabar, ens vam tornar a reunir per seminaris els últims 10 minuts on cadascú aportava el que pensava sobre el que havia vist i escoltat en la conferència.

COED, el Setmanari


El dijous 29 d’octubre del 2009 a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vàrem parlar sobre el debat després de veure un vídeo de debats interuniversitaris de semifinals.


La Imma ens va recordar que, abans del diumenge, cada grup ha d’enviar el seu tema del debat i aquests grups s’han de dividir en 2 subgrups on hi haurà un líder en cadascun.


La segona part de la classe va tractar sobre el llibre “com parlar bé en públic” que vam llegir a casa. Posteriorment, a classe, la Imma ens va dir que aquest llibre ens servirà per preparar l’exposició del Territori, on el discurs és el més important, i per això, ens va demanar que del llibre extraguéssim les idees que a nosaltres ens semblessin importants, ja que amb això hem realitzat una guia de com fer un bon discurs.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Pràctica 5

El mapa conceptual sobre internat ha estat realitzat per Amanda Albuixech, Jordi Vinyals i jo, Marc Escolar. Ha estat creat amb el programa CMap Tools, especialitzat en elaboracions de mapes conceptuals.

La segona part de la pràctica consisteix a realitzar una síntesi de dues notícies i donar la meva opinió:


  1. INTERNET CANVIA LA FORMA DE LLEGIR... I DE PENSAR?

Cada vegada és superior el temps que dediquem a navegar, i la xarxa filtra gran part del nostra accés a la realitat. Molts científics es pregunten quina és la influència d’Internet i la resposta es diferència en dos realitats ben diferenciades: uns diuen que podria disminuir la capacitat de comprensió lectora i en pensar amb profunditat. I els altres creuen que la tecnologia es combinarà amb el cervell en un futur per augmentar exponencialment la capacitat intel·lectual.

Carr, un estudiós de la matèria, últimament està desorientat i creu que és per una raó, l’ús prolongat d’Internet. Pensa que els mitjans subministren el material del pensament, però que també modelen el procés de pensar.

Altres experts, com els de la Universitat Colloge de Londres (UCL), diuen que podríem trobar-nos en el mig d’un gran canvi de la capacitat humana per llegir i pensar. Això prové de que aquest científics van observar que els usuraris donen repassades a la informació en canvi d’aturar-se en ella. Aquesta alteració de les formes de buscar informació i de llegir no solament afectaran als més joves, sinó a mestres, professors i metges de capçalera. Tot el món mostra un comportament de repassades i lectures per sobre.

  • Sóc de l’opinió que ens estem adaptant a Internet, igual que ens vam adaptar al telèfon mòbil. La societat canvia a mesura que les seves necessitats canvien i Internet és una necessitat i cada cop més primària. Doncs no es estrany pensar que ens estem adaptant a ella i per això les formes tradicionals de lectura a Internet no serveixen, ja que per trobar el que es busca cada cop és més senzill i ràpid.

2. HIPERTEXT

L’hipertext es considera un model teòric ja que és una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. També es considera una abstracció degut a que defineix una manera ideal en la qual tota cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.

  • L’hipertex és una eina ideal. Ens permet des d’un text desplaçar-nos a un altre o alguna part d’aquell mateix text sempre relacionant els conceptes entre uns i altres amb vincles. Facilita i redueix la recerca de la informació.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Pràctica 4

La pràctica 4 l’he pujat utilitzant el programa Sildeboom, ja que Slideshare no em respectava les animacions. Això ho he trobat en el bloc del Salvador, que també explica en quin format possar la música i des d'on descarregar-te el PowerPoint 2007.

Tot i així amb Slideboom no he aconseguit que s’escolti la música que hi ha de fons en la meva animació. I sí, estava en format MAV, no entenc res.

Una bona mestra

Quan cursava 4rt d’ESO jo era un alumne mediocre, treia sempre males notes, mai estudiava ni feia els deures, els estudis per a mi no tenien cap mena de valor. Això em va portar a repetir curs amb unes notes nefastes.
L’any següent, vaig romandre el curs de 4rt de secundària des del inici amb una tutora de la qual sempre havia escoltat a parlar malament i que imposava moltíssim respecte. No se, si va ser, perquè la meva tutora acabava de ser mare o jo era estrany, però a mi aquella mestra em va fascinar, desprenia alegria dins l’aula, no pas com als passadissos que semblava una autèntica bruixa.

La meva tutora, Dolors Riu, només començar la seva primera classe de català va fer un dictat per saber el nivell, el qual el meu va ser molt pèssim. Ella quan va veure el nivell general de la classe es va alegrar excepte per alguns casos, com el meu. Mica en mica, amb la seva alegria característica, ens va anar animant a tots perquè ens esforcéssim, ens ajudava més del que un mestre/a faria, fins i tot, en el segon trimestre va fer un crèdit variable pels nois que anavem enrederits respecte els altres per ajudar-los. El resultat va ser que jo vaig poder passar a batxillerat.

Un cop a batxillerat, la Dolors ja no era la meva mestra, però igualment sempre buscava estones per parlar amb mi i amb altres alumnes que havien anat molt malament anteriorment, ja que ens estàvem treien el batxillerat exitosament gràcies a que ella ens donava suport i ànims.

Només puc afirmar una cosa segura, sinó hagués estat per ella jo ara no estaria escrivint en aquest blog, com a estudiant de magisteri, sinó que potser ja hagués desistit d’estudiar i ja estaria treballant, és per això que afirmo obertament que la Dolors Riu no és només una bona mestra, sinó una gran mestra.

Seminari del 21 i 22 d'octubre del 2009

A la sessió del dimecres 21 d’octubre del 2009 en Sergi Aznar i jo, Marc Escolar, vam presentar les notícies d’actualitat setmanal, la que tractàrem a fons va ser la del pla Bolonya, però l’activitat la vam fer malament, ja que el debat s’havia de fer seguint unes premisses molt clares: triar noticies educatives, la noticia a tractar i les idees a debati, en canvi nosaltres regint-nos per un model naturalista ho vam fer al rebés.
En Xavi Àvila ens ha donat una altra oportunitat per fer el debat i aquesta vegada ens esforçarem més, perquè m’ha servit per obrir els ulls i veure que no em puc relaxar.
Després, en Xavi Àvila va repartir els nostres textos d’una experiència viscuda a l’escola, els vam corregir i llegir alguns en el projector.

La sessió del dijous 22 d’octubre del 2009 vam fer una petita enquesta de perquè em triat Blanquerna per a cursar els nostres estudis de mestre/a. Després d’haver fet això ens vàrem dividir en grups de tres per fer una activitat, quines qualitats ha de tenir un bon mestre. El nostre grup, Sergi Aznar, Miquel Peiró i jo, Marc Escolar, ens vam declinar per: intel·ligent (no de savi, sinó d’espavilat), humil, col·laborador, amb tacte, sol·lícit, responsable, dinàmic, comunicatiu, moderador i exigent. I per acabar tots els grups vam posar en comú les qualitats que havien triat per a un bon mestre. Al final en Xavi Àvila amb l’ajuda d’en Jordi Vinyals, ens van dir que la major qualitat que ha de posseir un bon mestre/a és la coherència.

Qui ets, tu? - Didier Derch

En Didier Derch és un noi de 23 anys d’aire relaxat amb el cabell curt i moreno. Sota el serrell té unes celles voluminoses que cobreixen els seus ulls marrons tan grans com els d’un mussol. El nas és d’allò més aguilenc, ressaltat per la cara rodoneta coberta per una barba de tres dies.

L’estatura d’en Didi, com se’l coneix a Blanquerna, és de 1’75, una estatura mitja amb un físic d’esportista on el greix no apareix en lloc.

La seva forma de vestir va arrelada a la seva personalitat tranqui-la. Habitualment vesteix amb robes amples, jerseis amb caputxa i de colors foscos, pantalons caiguts i normalment d’espellifats a conjunt amb les seves bambes de “skater”, amples i com més trencades millor. Tot això ho complementa amb un parell d’arracades a l’orella esquerra, una polsera de fil al canell dret i una altre al turmell.

La seva personalitat està agermanada amb l’ humor, podent observar el seu entorn amb tranquil·litat i actuar amb passivitat front les incidències del dia i correspondre a tothom amb un somriure fent que el tracte amb ell sigui còmode i confortable.

Tot ell transmet confiança, bon humor, i tranquil·litat.

COED, el Setmanari

El dimarts dia 20 d’octubre del 2009 vam començar l’exposició de Qui ets, tu?, va ser molt divertit i una manera diferent de fer classe. Tot va començar perquè la Imma ens va demanar que féssim una foto a un company i expliquéssim què ens aporta aquella persona, com és i acompanyat amb un peu de foto.Les fotos les vam penjar per tota la classe i artista per artista explicava el sentit de la fotografia davant de tota la classe.

Per exemple la Núria Torres Criado em va fer a mi, fent malabars i les boles de malabars eren un euro, un dau i el planeta Terra que simbolitzaven un futur (euro), sort pel futur (dau), relacions socials gràcies el meu futur (planeta Terra), sota el títol de Un futur.


El dijous dia 23 d’octubre del 2009 la Imma ens va passar una entrevista feta a Guillermo Orozco, pedagog, sobre com afecten els medis audiovisuals sobre les audiències, com ell diu: “ Els medis de comunicació estan tenint un efecte educatiu i han de ser responsables d’això encara que no ho vulguin”.

La segona part de la classe va tractar sobre els anuncis. Vam veure dos, el primer tractava el tema de la resistència de la roba dels nens, aquest anunci era de Galerías i es va realitzar dins d’un àmbit educatiu, l’escola. El segon anunci girava sobre la família i l’amor, per tal de vendre’ns un cotxe de la casa Seat.

El final de la classe va tractar sobre la composició escrita del text, el problema retòric, el control i la memòria a llarg termini.