dissabte, 5 de desembre de 2009

Setmana d’activitats extraordinàries - Dimarts

El dimarts, durant la setmana d’activitats extraordinàries, vaig anar a visitar l’escola d’Estil – Guinardó a Horta amb el meu company de seminari Miquel Peiró.

En Xavi Àvila ens va demanar que introduíssim en el blog alguna vivència que m’emocionés i una altra que no m’agradés.

La primera vivència, la que no em va agradar, va ser el comportament passiu d’una mestra front un nen que no parava de molestar a una nena davant seu. La mestra l’advertia que en el pròxim avís el deixaria sense classe d’educació física però mai el va complir i el nen va fer la classe sense cap tipus d’amonestació.

Aquest comportament de la mestra no em va agradar, ja que mai complia el que deia i així els nens sortien impugnes de les seves malifetes. Crec que si a un nen se’l adverteix sobre una cosa i ell incompleix l’avís se’l ha d'amonestar.

La segona vivència, la que em va agradar, va ser un sermó d’una professora a tota la classe de 4rt de primària que demanava, sisplau, que l’expliquessin quin problema hi havia amb una companya. Els nens aixecaven la mà per defensar o explicar el problema que havien tingut amb ella.

Per una banda va estar bé, perquè els nens de 4rt van recolzar la seva companya i li van explicar quines coses que no li agradaven d’ella, així podria canviar aquests aspectes negatius seus. La nena amb qui hi havia el problema també va poder dir el que pensava respecte els seus companys i perquè no es sentia còmode, d’aquesta manera les coses van quedar aclarides.

Per l’altra banda hi havia moments que la nena es veia impotent front a tants companys i s’hauria d’haver parat per poder parlar en privat entre els membres implicats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada