dissabte, 31 d’octubre de 2009

Pràctica 6 (Tòpics)


Una imatge val més que mil paraules

Aquest tòpic prové de les mentides. M’explico. Quan es viu una situació i aquesta va circulant entre persones, al final la situació ja no és el que era, perquè la gent l’explica posant èmfasis en aquells punts que li semblen més interessants.

Un petit exemple. En Joan es va barallar amb la Joana. Ell li va tirar un drap a la cara i ella va marxar rebotada camí amunt. La Roberta, una senyora gran del poble ho va veure tot i ho va explicar a la seva filla, que a la vegada, aquesta li va dir a la Martina, la seva amiga, i finalment la Martina li va preguntar a la Joana que va passar.

La Joana li va explicar tot a la Martina i ella tota sorpresa li va dir “I no vas plorar?” la Joana va respondre “No, no vaig plorar”. “Ai.. a mi m’han dit que vas marxar camí amunt plorant”.

La conclusió és ben senzilla, si la Martina hagués vist de primera mà tot el que va passar sabria la veritat, en canvi es va guiar per les paraules de la seva amiga que no ho havia vist.

Per una altre banda, tal i com diu l’Àlvar en el seu BlocTic, les fotografies es poden retocar i perdre el seu valor verídic. Per això ell afirma que les paraules, en l’actualitat, tenen un registre més complex alhora de redactar i donar una visió més exacte.

Personalment, crec que aquest tòpic està basat en les experiències viscudes en primera persona i que la redacció per molt complexa que sigui també pot ser falsa a l’igual que les fotografies poden ser retocades amb fotoshop.
Tal i com podem observar en la imatge G. J. Bush mai faria això amb un io - ió sinó fos amb un bon programa de fotoshop.

Pràctica 6 (Anàlisi d'un anunci)

Anàlisi de l’anunci

1. Història que ens transmet.

L’anunci comença amb una parella jove d’uns 30 anys que està en el centre comercial. En aquest moment apareix el marit amb una consola sota els braços per comprar-la a lo que la dona li diu que no rotundament. Aquí la dona s’adona que ha reaccionat com la seva mare i es tapa la boca.

En la següent escena una altre parella de la mateixa edat està a casa. El marit es troba en el sofà veient la televisió i la dona s’està canviat de roba per tota la casa amb presses ja que com diu ella han d’anar a una festa. Llavors el marit li diu que ells ja no estan per festes i encén la televisió on surt un grup de música cantant “Puede que un día empieces a actuar como un señor mayor...”

Acte seguit surten al carrer corrents i la gent del baby boom que es van trobant pel carrer els comencen a seguir. Per exemple, hi ha un noi que va arreglat com si anés a treballar i quan passen pel seu costat es queda parat, es treu la camisa de sota els pantalons i els segueix.

L’anunci segueix igual fins que arriben a un bar on els hi donen Coca – cola i accepten que són grans però això no vol dir que no puguin actuar com a persones joves.


2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.

En el centre comercial el color que predomina és el blau amb una llum un pel fosca. La vestimenta de la parella es blava amb grisos.

En el saló de casa el color que predomina és el blanc i hi ha una llum molt clara. La vestimenta de la parella predomina el blanc i beix.

Un cop comença la cançó va lenta ja que fa una reflexió de l’edat. En aquest moment les dues parelles es queden parades i reflexionant sobre el que diu la cançó. Acte seguit la cançó té una explosió de ritme i es quan les dues parelles surten al carrer on els colors són càlids, blancs i clars.

La gent que els segueix té una vestimenta moderna amb colors clars, exceptuant un home que surt sobre una moto que du una americana negra, aquest és un cantant “el Lokillo”, i també canta un tros de la cançó.

Del camí de casa al bar es veu a un senyor vestit amb un peto i gorra vermella col·locant un cartell de publicitat de Coca – cola .

En el bar hi ha colors càlids i vius. La llum és tènue fins que surt el grup de música de darrera la barra. La llum es torna de cop molt clara i predomina el blanc. Els del grup de música van de blanc amb una inscripció a la samarreta que posa “Chaval” i en el escenari també trobem aquesta inscripció, on “el Lokillo” es troba assegut sobre la “L”.

3. Anàlisi dels personatges i els models que ens transmeten.

En la primera parella l’home mostra una actitud jove, amb ganes de jugar, per una altre banda la dona té una actitud molt severa, de senyora gran.

La segona parella, per una altre banda, la dona és qui té ganes de sortir de festa i divertir-se, però el seu marit està cansat, mostrant una actitud molt passiva.

La gent del carrer mostra actitud avorrides, com l’home que anava vestit formalment, però desprès fa el canvi i se’l veu jove.

Un altre personatge secundari és un senyor d’un 30 anys que ha recuperat la força de la joventut i persegueix amb moltíssima energia un camió d’escombreries per agafar un patinet.

Altres personatges són els gimnastes, que surten cansats i fatigats mentre fan bicicleta en un gimnàs. Després de veure el videoclip agafant molta energia, mentalitat de joves, i surten al carrer amb les bicis. Aquestes bicis no tenen rodes i són capaç de moure-les pedalant, això demostra quina joventut tenen.

Els personatges del bar estan somrients, acceptant-se ací mateixos i amb moltes ganes de gresca, demostren així una actitud jove. Entre ells es troben l’home i la dona de les dues parelles del principi.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...

Al principi comença l’anunci amb la veu del narrador que ens diu que mai imaginaríem que pot sortir de la nostra boca. Acte seguit la dona de la parella del centre comercial li diu al seu marit que no a una consola i queda parada, perquè ha parlat com una mare. També, ens mostren un noi de 30 anys, que està al saló de casa seva i li diu a la seva dona que ells ja no estan per festes i es queda parat del que acaba de dir.

Després torna a intervenir el narrador dient que això té una solució i comença a sonar la cançó.

La primera estrofa de la cançó és la més important perquè és la que introdueix tot el tema de fer-se gran i ser jove alhora: “Puede que un día actúes como un señor mayor, tu madre ha poseido tu voz, no seas carcamal tu eres un chaval, eres de la mejor generación, conoces la empanadilla de Mostoles [...]”

L’eslògan de l’anunci és: “Un brindis por hacer de la felicidad la manera de vivir. Coca – cola bebe para disfrutar".

5. Valoració personal de l’anunci

Aquest anunci és molt interessant, perquè parla de la maduració com a persona adulta.

En aquest punt l’anunci fa un esment important a que les persones es fan grans i maduren, però no han de perdre la seva joventut encara que tinguin trenta anys. Sempre s’ha de veure la vida amb ulls juvenils i no estancar-se en estereotips de que la gent gran no es sap divertir-se, perquè tal i com intenta demostrar aquest anunci tots som joves d’esperit.

Per acabar aquest anàlisi, vull fer una petita reflexió sobre perquè he triat un anunci de Coca – cola, el fet és molt simple, els anuncis que fa l’empresa Coca – cola sempre arriben al cor de la gent emotivament.

Seminari del 28 i 29 d'octubre del '09


El seminari d’aquesta setmana podríem dir que ha estat un seminari dedicat a Alexandre Jollien, l’autor de l’Elogi de la feblesa, un home amb una discapacitat física però que ha superat tots els obstacles que això implicava fins ha llicenciar-se en filosofa.

El dimecres vàrem parlar sobre el llibre, un llibre que a mi m’ha fet obrir els ulls i els dels meus companys de classe. Tots ho dèiem, quina força ha de tenir una persona per aconseguir això?, la resposta ens la dóna l’Alexandre Jollien, molta voluntat, acceptar-te ací mateix i aconseguir un objectiu.

El dijous vam veure la conferència d’Alexandre Jollien a Blanquerna on ens explicava quin camí va seguir per arribar on és actualment. Després durant el torn de preguntes que li van fer va aclarir el terme normalitat, el recolzament familiar que ha tingut i sobre tot el suport dels companys de classe de la universitat que l’han ajudat a mirar endavant.


Per acabar, ens vam tornar a reunir per seminaris els últims 10 minuts on cadascú aportava el que pensava sobre el que havia vist i escoltat en la conferència.

COED, el Setmanari


El dijous 29 d’octubre del 2009 a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vàrem parlar sobre el debat després de veure un vídeo de debats interuniversitaris de semifinals.


La Imma ens va recordar que, abans del diumenge, cada grup ha d’enviar el seu tema del debat i aquests grups s’han de dividir en 2 subgrups on hi haurà un líder en cadascun.


La segona part de la classe va tractar sobre el llibre “com parlar bé en públic” que vam llegir a casa. Posteriorment, a classe, la Imma ens va dir que aquest llibre ens servirà per preparar l’exposició del Territori, on el discurs és el més important, i per això, ens va demanar que del llibre extraguéssim les idees que a nosaltres ens semblessin importants, ja que amb això hem realitzat una guia de com fer un bon discurs.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Pràctica 5

El mapa conceptual sobre internat ha estat realitzat per Amanda Albuixech, Jordi Vinyals i jo, Marc Escolar. Ha estat creat amb el programa CMap Tools, especialitzat en elaboracions de mapes conceptuals.

La segona part de la pràctica consisteix a realitzar una síntesi de dues notícies i donar la meva opinió:


  1. INTERNET CANVIA LA FORMA DE LLEGIR... I DE PENSAR?

Cada vegada és superior el temps que dediquem a navegar, i la xarxa filtra gran part del nostra accés a la realitat. Molts científics es pregunten quina és la influència d’Internet i la resposta es diferència en dos realitats ben diferenciades: uns diuen que podria disminuir la capacitat de comprensió lectora i en pensar amb profunditat. I els altres creuen que la tecnologia es combinarà amb el cervell en un futur per augmentar exponencialment la capacitat intel·lectual.

Carr, un estudiós de la matèria, últimament està desorientat i creu que és per una raó, l’ús prolongat d’Internet. Pensa que els mitjans subministren el material del pensament, però que també modelen el procés de pensar.

Altres experts, com els de la Universitat Colloge de Londres (UCL), diuen que podríem trobar-nos en el mig d’un gran canvi de la capacitat humana per llegir i pensar. Això prové de que aquest científics van observar que els usuraris donen repassades a la informació en canvi d’aturar-se en ella. Aquesta alteració de les formes de buscar informació i de llegir no solament afectaran als més joves, sinó a mestres, professors i metges de capçalera. Tot el món mostra un comportament de repassades i lectures per sobre.

  • Sóc de l’opinió que ens estem adaptant a Internet, igual que ens vam adaptar al telèfon mòbil. La societat canvia a mesura que les seves necessitats canvien i Internet és una necessitat i cada cop més primària. Doncs no es estrany pensar que ens estem adaptant a ella i per això les formes tradicionals de lectura a Internet no serveixen, ja que per trobar el que es busca cada cop és més senzill i ràpid.

2. HIPERTEXT

L’hipertext es considera un model teòric ja que és una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. També es considera una abstracció degut a que defineix una manera ideal en la qual tota cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.

  • L’hipertex és una eina ideal. Ens permet des d’un text desplaçar-nos a un altre o alguna part d’aquell mateix text sempre relacionant els conceptes entre uns i altres amb vincles. Facilita i redueix la recerca de la informació.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Pràctica 4

La pràctica 4 l’he pujat utilitzant el programa Sildeboom, ja que Slideshare no em respectava les animacions. Això ho he trobat en el bloc del Salvador, que també explica en quin format possar la música i des d'on descarregar-te el PowerPoint 2007.

Tot i així amb Slideboom no he aconseguit que s’escolti la música que hi ha de fons en la meva animació. I sí, estava en format MAV, no entenc res.

Una bona mestra

Quan cursava 4rt d’ESO jo era un alumne mediocre, treia sempre males notes, mai estudiava ni feia els deures, els estudis per a mi no tenien cap mena de valor. Això em va portar a repetir curs amb unes notes nefastes.
L’any següent, vaig romandre el curs de 4rt de secundària des del inici amb una tutora de la qual sempre havia escoltat a parlar malament i que imposava moltíssim respecte. No se, si va ser, perquè la meva tutora acabava de ser mare o jo era estrany, però a mi aquella mestra em va fascinar, desprenia alegria dins l’aula, no pas com als passadissos que semblava una autèntica bruixa.

La meva tutora, Dolors Riu, només començar la seva primera classe de català va fer un dictat per saber el nivell, el qual el meu va ser molt pèssim. Ella quan va veure el nivell general de la classe es va alegrar excepte per alguns casos, com el meu. Mica en mica, amb la seva alegria característica, ens va anar animant a tots perquè ens esforcéssim, ens ajudava més del que un mestre/a faria, fins i tot, en el segon trimestre va fer un crèdit variable pels nois que anavem enrederits respecte els altres per ajudar-los. El resultat va ser que jo vaig poder passar a batxillerat.

Un cop a batxillerat, la Dolors ja no era la meva mestra, però igualment sempre buscava estones per parlar amb mi i amb altres alumnes que havien anat molt malament anteriorment, ja que ens estàvem treien el batxillerat exitosament gràcies a que ella ens donava suport i ànims.

Només puc afirmar una cosa segura, sinó hagués estat per ella jo ara no estaria escrivint en aquest blog, com a estudiant de magisteri, sinó que potser ja hagués desistit d’estudiar i ja estaria treballant, és per això que afirmo obertament que la Dolors Riu no és només una bona mestra, sinó una gran mestra.

Seminari del 21 i 22 d'octubre del 2009

A la sessió del dimecres 21 d’octubre del 2009 en Sergi Aznar i jo, Marc Escolar, vam presentar les notícies d’actualitat setmanal, la que tractàrem a fons va ser la del pla Bolonya, però l’activitat la vam fer malament, ja que el debat s’havia de fer seguint unes premisses molt clares: triar noticies educatives, la noticia a tractar i les idees a debati, en canvi nosaltres regint-nos per un model naturalista ho vam fer al rebés.
En Xavi Àvila ens ha donat una altra oportunitat per fer el debat i aquesta vegada ens esforçarem més, perquè m’ha servit per obrir els ulls i veure que no em puc relaxar.
Després, en Xavi Àvila va repartir els nostres textos d’una experiència viscuda a l’escola, els vam corregir i llegir alguns en el projector.

La sessió del dijous 22 d’octubre del 2009 vam fer una petita enquesta de perquè em triat Blanquerna per a cursar els nostres estudis de mestre/a. Després d’haver fet això ens vàrem dividir en grups de tres per fer una activitat, quines qualitats ha de tenir un bon mestre. El nostre grup, Sergi Aznar, Miquel Peiró i jo, Marc Escolar, ens vam declinar per: intel·ligent (no de savi, sinó d’espavilat), humil, col·laborador, amb tacte, sol·lícit, responsable, dinàmic, comunicatiu, moderador i exigent. I per acabar tots els grups vam posar en comú les qualitats que havien triat per a un bon mestre. Al final en Xavi Àvila amb l’ajuda d’en Jordi Vinyals, ens van dir que la major qualitat que ha de posseir un bon mestre/a és la coherència.

Qui ets, tu? - Didier Derch

En Didier Derch és un noi de 23 anys d’aire relaxat amb el cabell curt i moreno. Sota el serrell té unes celles voluminoses que cobreixen els seus ulls marrons tan grans com els d’un mussol. El nas és d’allò més aguilenc, ressaltat per la cara rodoneta coberta per una barba de tres dies.

L’estatura d’en Didi, com se’l coneix a Blanquerna, és de 1’75, una estatura mitja amb un físic d’esportista on el greix no apareix en lloc.

La seva forma de vestir va arrelada a la seva personalitat tranqui-la. Habitualment vesteix amb robes amples, jerseis amb caputxa i de colors foscos, pantalons caiguts i normalment d’espellifats a conjunt amb les seves bambes de “skater”, amples i com més trencades millor. Tot això ho complementa amb un parell d’arracades a l’orella esquerra, una polsera de fil al canell dret i una altre al turmell.

La seva personalitat està agermanada amb l’ humor, podent observar el seu entorn amb tranquil·litat i actuar amb passivitat front les incidències del dia i correspondre a tothom amb un somriure fent que el tracte amb ell sigui còmode i confortable.

Tot ell transmet confiança, bon humor, i tranquil·litat.

COED, el Setmanari

El dimarts dia 20 d’octubre del 2009 vam començar l’exposició de Qui ets, tu?, va ser molt divertit i una manera diferent de fer classe. Tot va començar perquè la Imma ens va demanar que féssim una foto a un company i expliquéssim què ens aporta aquella persona, com és i acompanyat amb un peu de foto.Les fotos les vam penjar per tota la classe i artista per artista explicava el sentit de la fotografia davant de tota la classe.

Per exemple la Núria Torres Criado em va fer a mi, fent malabars i les boles de malabars eren un euro, un dau i el planeta Terra que simbolitzaven un futur (euro), sort pel futur (dau), relacions socials gràcies el meu futur (planeta Terra), sota el títol de Un futur.


El dijous dia 23 d’octubre del 2009 la Imma ens va passar una entrevista feta a Guillermo Orozco, pedagog, sobre com afecten els medis audiovisuals sobre les audiències, com ell diu: “ Els medis de comunicació estan tenint un efecte educatiu i han de ser responsables d’això encara que no ho vulguin”.

La segona part de la classe va tractar sobre els anuncis. Vam veure dos, el primer tractava el tema de la resistència de la roba dels nens, aquest anunci era de Galerías i es va realitzar dins d’un àmbit educatiu, l’escola. El segon anunci girava sobre la família i l’amor, per tal de vendre’ns un cotxe de la casa Seat.

El final de la classe va tractar sobre la composició escrita del text, el problema retòric, el control i la memòria a llarg termini.



diumenge, 18 d’octubre de 2009

Seminari del 14 i 15/10/09

En els seminaris del 14 i 15/ 10/ 09 em estat fent les entrevistes individuals amb en Xavi Àvila on ens explicava la nostra puntuació a la prova de nivell de Català i ens va donar informació sobre l’aula de suport.

Abans d’això, però, el dia 14/10/09, la primera mitja hora, en Miquel i en Javier ens van informar sobre l’actualitat educativa d’aquella setmana. Les dos notícies que em van sobtar més van ser la de la setmana de festa al febrer a partir de l’any que ve i la notícia de la prohibició del vel a Itàlia.

La primera notícia em sembla molt bé, ja que quan siguem mestres hi haurà una setmana de festa al febrer després de les de Nadal, això ens permetrà entrar a la rutina amb més calma. El què no m’acaba d’agradar és que aquesta setmana s’hagi de recuperar al juliol.

La segona notícia, la prohibició del vel a Itàlia em sembla ridícula ja que les religions, les costums, la cultura en general de cadascú és individual i lliure per la persona, concretament la cultura és una gran part del ser d’un ésser. Per una altre banda, el que també és cert, és el fet que si nosaltres anem al seu país obliguen a les dones a posar-se el vel.

L’única conclusió que podem treure d’això és una, la societat del segle XXI s’està tornant boja, els governants necessiten una til·la i dormir les 8 hores per pensar amb el cap clar.

No és demanar massa, no?

COED, el Setmanari



L’última classe magistral de COED va tractar sobre les característiques del text i el discurs. La Imma ens va explicar aquestes amb el suport de la fotocòpia El codi escrit on s’explica les diferències contextuals, les que fan referència al context de la comunicació (espai, temps, etc.), i les diferències textuals, les que tracten al missatge de la comunicació (el text).

Durant el transcurs de la classe ens va anar definint l’esquema que havia escrit a la pissarra el qual tractava l’adequació, la coherència i la cohesió, i per una altra part la correcció i la variació.

Per acabar, m’agradaria dir que la Imma ens va llegir un tros del seu peculiar llibre, però això no va ser possible per infortunes de la vida.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Pràctica 3 GITIC

La pràctica 3 consistia en fer una presentació d’un dels temes tractats a classe mitjançant el google docs. La meva presentació va sobre la informació a internet.


La Pràctica 3 consistia

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Pràctica 2 GITIC

Aquesta pràctica tractava d’enregistrar un diàleg o un conte i alterar la grabació. En el meu cas, he llegit el conte d’en Pere i en llop.
La veu del narrador és més greu, -10,00 Hz, i la d’en Pere és aguda, 72,824 Hz, això ho he fet en “canviar tono”. També he posta un filtre de 12 dB.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

COED, el Setmanari




A les classes de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital), la Imma, ens fa fer un diari sobre les activitats i temes tractats a classe. Com aquesta és la primera entrada aprofitaré per explicar les activitats que més han destacat.
Vàrem llegir un text, Fer silenci, que tractava d’escoltar els fils de les converses sense despistar-se, posteriorment, el grup, vam fer una síntesi que es penjà en el Blink. També ens van fer escriure una descripció de nosaltres mateixos que més tard es va repartir per tota la classe i havíem de posar adjectius dels textos que llegíem.L’última classe va tractar sobre la descripció, la Imma, ens va introduir unes cançons de les quals nosaltres havíem de plasmar el que sentíem en el paper, després ens va posar per mitjà del projector un poemes visuals d’en Brossa i per finalitzar vàrem tractar els apunts de la descripció.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Seminari 07 - 08 /10 /09

En el seminari d'aquesta setmana vam parlar sobre diferents tècniques d'estudi orientades a descobrir secrets per poder millorar els nostres resultats. En Marià es va encarregar d'explicar-nos totes aquestes tècniques d'una manera peculiar:
Primer ens va fer dir 15 noms de gent coneguda, després els vam repetir 3 vegades més, el resultat va ser que ningú va ser capaç de recordar més de 13 noms. Aquesta activitat original va servir per introduir-nos les diferents maneres de recordar, organitzant els noms per categories, per ordre de com s'han dit o per repetició.
Després va explicar les diferents maneres d'estudiar i juntament amb el suport de la pissarra va classificar les formes d'estudi pel tipus de persona, com en Marià diu, ell és terriblement visual.
Per finalitzar ens va posar unes transparències amb el logotip de la Coca-cola, repetit 4 vegades amb petits canvis entre ells. Això va servir per mostrar-nos la poca capacitat que tenim de memoritzar al detall, molt poques persones vam encertar que era el logotip "C" i dubto que no fos sort, com en el meu cas.

El segon dia de seminari en Xavi Àvila ens va parlar de la possibilitat que el Llibre Va de mestres: carta als mestres que comencen sigui el llibre que em de tractar primerament, ja que Elogi a la feblesa no es tornarà a editar fins el novembre. La segona part del seminari la Núria Torres i en Jordi Vinyals van portar tres noticies sobre l'educació: el realiti-show "Curso del 63", Premis Catalunya d'educació per Blanquerna i França ofereix diners als estudiant per anar a classe. Aquest últim el vam debati intensament, ja que tothom va aportar el què pensava i algunes opinions estaven en desacord.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Pràctica 1 GITIC


L'altre dia a classe vam fer una pràctica per reduir el tamany en píxels i Kb. En aquesta ocasió se'ns ha demanat que la mateixa imatge tractada a classe la retoquéssim a casa.

Tamany en Kb: 7,0 Kb

Tamany en Pix.: 155 x 220 pix.

Procés: He agafat la imatge sense tractar de classe, l'he tornat a reduir tant en tamany de Kb i Píxels. Posteriorment he posat un filtre "renderizado" amb efecte de núvols. Aquests núvols els he creat jo triant el tamany i la intensitat d'aquests en un apartat del filtre de núvols (núvols de diferència).
Finalment he tornar a guardar la imatge i reordenat els píxels per últim cop.